Un pare que no encerta a comunicar-se amb la seua filla s’ acomiada tots els dies d’ella llençant-li un avió de paper des del balcó. Mitjançant missatges escrits als avions, el pare encomanda a la seua filla missions literàries que deurà desentranyar amb la complicitat d’una sagaç bibliotecària que la durà a descobrir el vincle entre els llibres i la vida.

Molts anys després, la xiqueta, ja escriptora, tornarà a la biblioteca per contar-nos aquella experiència iniciàtica que ha plasmat al seu primer llibre.

“El món està trencat, però es pot caminar” és, d’entrada, la memòria del relat d’una reconciliació, amb la vida i amb el seu pare, d’una xiqueta de deu anys, ferida per la sobrecollidora absència de la seua mare, quan ja compta vint-i-tants anys i un primer -i bell- llibre recent publicat que presenta a la audiència. Ha elegit fer-ho en la biblioteca on va créixer i en la que es succeeixen tants inspiradors moments d’eixe passat, en la seua infantessa, que la poètica -i l’acció’- teatral s’encarregarà de fer present…

Veure

Properes funcions i Fitxa Artística

Properes funcions 2024:

9 març  SAGUNT

23 abril (Dia del Llibre) XÀTIVA

Fitxa artística

Autoria: Harkaitz Cano

Versió Valenciana: Juli Disla

Direcció: Fernando Bernués

Ajudant direcció: Lucía Aibar

Intèrprets:

  • Aitana (filla-escriptora): Carla Pascual
  • Ismael (pare): Manuel Maestro
  • Àgata (Bibliotecària): Laura Romero

Espai escènic: Fernando Bernués

Vestuari: Pascual Peris

Espai sonor: Josep Zapater

Il·luminació: Ximo Olcina

Caracterització: Mercedes Luján

Direcció tècnica: Trasto Produccions

Cap tècnic: Marcos Orbegozo

Tècnics en gira: Rober Corella, Fabio Viale

Disseny gràfic cartell: Oier Zuñiga

Dossier Didàctic: Ana Bernués

Origami (papiroflèxia): Ara Pegenaute

Material atrezzo: Disparatario, Gat Cosmonauta, Premsa 46600, Patri Aranda

Fotografies: Francesc Vera

Vídeo espectacle: Daniel Iturbe

Mediador, promoció i Xarxes: Pablo Ricart

Ajudant Producció: Patri Aranda

Producció: Toni Benavent, Joan Carles Dauder

Administració: Nuria Nebot

Agraïments: Bromera Edicions, Noèlia Pérez, Biblioteca Municipal d’Alzira, Institut FP Luís Suñer, Xavier Claur.

 

Amb la col·laboració IVC

Cia Resident L’Horta  /  Olympia Metropolitana/  Ajuntament L’Alcúdia

Cia associada a AVETID   / FAETEDA

Abans o després, una bretxa vital i emocional s’obri i s’imposa entre pares i fills. En el cas d’esta obra, l’absència de la mare desencadena una fase que complica la comunicació entre un pare i la seua filla de deu anys. És aleshores quan el pare recorre a la literatura per a restablir els ponts que s’han trencat.

L’objecte de l’obra és mostrar la biblioteca com una successió de finestres obertes al món. Més enllà d’un simple contenidor de llibres, la biblioteca es reivindica com un espai de goig poderós que amplifica la mirada i ens ajuda a conèixer-nos i a viure millor; un planter infinit d’ històries que, o bé ens vinculen a d’altres geografies i èpoques, o bé ens duen a aprofundir en el coneixement de les nostres contradiccions i dilemes, mercè a personatges que els patiren en les seues pròpies carns.

La biblioteca és un protagonista més, un hospital de l’ànima i un territori inexplorat, un espai màgic en sí mateix; refugi i, alhora, bosc en el que perdre’s. Tot gènere d’històries i personatges tenen cabuda en una biblioteca, i el fet de que els llibres estiguen ordenats alfabèticament no desmereix el paper de l’atzar, que tan bé fa el seu treball, conseguint que apleguen inopinadament a les nostres mans llibres que no havíem anat a buscar. És part de la màgia de las biblioteques: el tresor —com la carta de Poe— permaneix a la vista de tots ocultant-se al mateix temps.

L’argument, la ruptura comunicativa entre pare i filla, s’anirà cosint mitjançant l’itinerari marcat per cites literàries, relats breus i poemes que el progenitor transmet a la seua filla vicàriament, gràcies a l’ajuda de la bibliotecària. Així, el món adult ofereix l’extrem d’un fil del que la xiqueta s’encarregarà de tirar per arribar a les seues pròpies conclusions. Esta història d’històries anirà embastant xicotets textos d’autors-es diversos com Jutta Bauer, Sylvia Plath, Julio Cortázar o Chinua Achebe, estimulant el gust per comptar històries i el placer de escoltar-les en un entorn comunicatiu compartit. Perque el ser humà no deixa de ser més que algú que narra el món i se narra a sí mateix; l’encarnació d’una història que va modificant i mutant sense parar, des de la primera respiració fins l’últim alé. Per mig d’estes xicotetes històrias compartides, els camins es fan més transitables i el món més legible, demostrant que caminar i llegir son, en el fons, la mateixa cosa.